Vielha, 05/02/2012

Airaus

Cultura e Politica Lingüistica
Centre de Preccion de Lauegi dera Val d'Aran
Departament de Miei Ambient e Pagesia

Multimèdia

Era television dera Val d'Aran en aranés

 

Anoncis

Anoncis

Edictes

PROÒM DERA VAL D'ARAN

Servicis






Oficina comarcal d'administració electrónica

 

Formulari d'accès






¿Recuperar clau?

Sindicacion

Mès de 900 inscrits per internet, quan falten tres dies entara 33au edicion dera Marxa Beret
Diuendres, 03 de Hereuèr de 2012

Molti des corredors qu’an oficializat era sua participacion, ac an hèt des der estrangèr degut ara inclusion dera Marxa Beret en circuït europèu Euroloppet.

 

 
Eth periòde d’inscripcions per internet acabèc eth passat dia 1 de hereuèr, e a compdar d’ara toti aqueri que volguen participar-i auràn era possibilitat de hèr era inscripcion dirèctament en Poliesportiu de Salardú, eth diuendres dia 3, de 18 a 21h, e eth dissabte 4, de 10 a 13h e de 15 a 20h.
En çò que tanh ara competicion, ja an confirmat era participacion ena Marxa: François Soulié, corredor dera Copa deth Món e deth Tour de Ski enquiar an 2011, Baptiste Cazaux, 3au classificat en Campionat d’Euròpa de Longa Distància de 2011, e er Equip Espanhòl d’Esquí de Fons.
Tanben a confirmat era sua participacion ena 33au edicion dera Marxa Beret, eth Sr. Joan Canals, dera Unió Excursionista de Sabadell, qui de moment ei er inscrit de major edat, ja que neishec er an 1931.
An formalizat era sua inscripcion delegacions de Noruega, damb era participacion de 18 marxadors deth Club Telemarc Ski Touring, toti eri neishuts abantes der an 1950, que participen en totes es corses deth circuït Euroloppet, atau coma tanben 16 marxadors dera Ambaishada de Noruega en Espanha.
Era edicion dera Marxa d’enguan compdarà tanben damb participants procedents d’Austria, Russia e des Estats Units. Tanben i participaràn marxadors provinents de França (Alps), Andorra, Euskadi, e de mès lèu coma Puigcerdà e era Seu d’Urgell, e es Clobs dera Val d’Aran.
Ess nheuades des darrèrs dies ena Val d’Aran, hèn qu’eth circuït dera Marxa Beret se trape en ues condicions optimes e qu’arribe enquia Montgarri. Era organizacion recomane a toti es participants, e as sòns acompanhants, que venguen premanits entàs baishes temperatures, totun qu’era situacion ena Val d’Aran ei que toti es servicis foncionen damb normalitat .
Era presentacion oficiau dera 33au edicion dera Marxa Beret, aurà lòc diuendres, entàs 19 h, en Poliesportiu de Salardú.
Dissabte, entàs 13 h, prealable ara Marxa, se disputarà er Sprint Salomon, a on toti que atau ac volgue poderà gaudir dera espectacularitat d’aguesta pròva d’exibicion.
Trobaratz tota era informacion sus era Marxa Beret en: www.marxaberet.com.
 
Exposicion SEN ena Val d'Aran
Dijaus, 02 de Hereuèr de 2012

A compdar deth 3 de hereuèr ath 10 de març, era glèisa de Sant Joan d’Arties acuelherà era exposicion SEN, produsida peth Musèu dera Vida Rural dera Fondacion Carulla.

 

 

Ivana Larrosa, ua joena fotografa de Logroño, a hèt eth contengut d’aguesta exposicion, “cercant e trapant era complicitat des familhes d’artesans protagonistes dera exposicion”.
Era autora reflectís enes fotografies era beresa e selemnitat e tanben era duretat d’aguesti mestièrs artesanaus, que de manera lèu gremiau an anat passant de pairs a hilhs ath long deth temps, embarrant en esperit der òme eth saber, er amor e era dedicacion ath pròpi mestièr, e eth sentiment, e tanben eth nucli personau eredat pes familhes artesanes, mantenguent vius aué, eth passat, eth present e eth futur; aguest darrèr dilhèu fòrça més incèrt entàs naues generacions.
Aguesta transmission de coneishements e tradicions, mos pòrte a ua reflexion sus eth pas deth temps, era memòria, es peades, era istòria e er art,… era magnificiéncia des òbres trebalhades damb es mans e manades peth còr. De mans trebalhadores, simples, madures, polides, fòrtes,…qu’an hargat e esculpit era memòria deth temps.
Era exposicion, a més de fotografies includís pèces de farga e escultures des dues familhes d’artesans que la protagonizen.
 
Conveni de collaboracion entre eth Conselh Generau d'Aran e era Societat Catalana de Lepidopterologia
Dimèrcles, 01 de Hereuèr de 2012

Er objectiu principau d’aguest convèni de collaboracion ei amiar a tèrme un cens complet deth conjunt de lepidoptèrs dera Val d’Aran. Deuant der important patrimòni naturau que represente era abundància e era diversitat de parpalhòles en Aran, que hè que calguen tota ua sèrie d’actuacions relacionades damb era coneixença dera diversitat, atau coma era sua conservacion e foment d’aguesta fauna, eth Conselh Generau d’Aran, reconeish quera Societat Catalana de Lepidopterologia, compde damb un equip damb experiéncia avalada pes sòns trabalhs de collaboracion damb diuèrses institucions e damb d’auti centres d’investigacion de caractèr nacionau e internacionau.

 

Era collaboracion entre eth Conselh Generau d’Aran e era Societat Catalana de Lepidopterologia, comportarà er establiment d’un inventari complet dera fauna de lepidoptèrs ena Val d’Aran e estudiar-la damb prohonditat, en tot detalhar espècies naues, es mès interessantes faunistica e biogeograficament, es localitats o zònes damb mès biodiversitat, espècies protegides, miaçades (es considère que n’i pòt auer ues 25), e espècies endemiques.
Er estudi s’amiarà a tèrme en dues fases. Era prumèra se basarà en trabalhs d’investigacion bibliografica. Era segona, que se desvoloparà es mesi de primauèra e ostiu, comportarà eth trabalh de camp entà obtier donades de zònes desconeishudes o mens estudiades enquia ara.
Era durada deth convèni serà d’un an e era aportacion economica per part deth Conselh Generau d’Aran, serà de 2.500€. Es persones encargades de coordinar es trabalhs d’investigacion son, per part dera Societat Catalana de Lepidopterologia, eth Sr. Jordi Jubany i Fontanillas, e per part deth Conselh Generau d’Aran, eth Sr. Ivan Afonso Jordana, assessor tecnic en matèria de Miei Naturau deth Conselh d’Aran.
Era formalizacion deth convèni de collaboracion anarà a cargue dera conselhèra de Torisme, Comèrç e Consum deth Conselh Generau d’Aran, Anna Díaz, en representacion deth sindic d’Aran, Carlos Barrera e eth Sr. Arcadi Cervelló, president dera Societat Catalana de Lepidopterologia.
 
Session sus "Aspèctes destacables dera politica lingüistica der occitan en Catalonha e Aran" en IEI
Dimars, 31 de Gèr de 2012

Fotografia deth Servei d'Audiovisuals de l'IEI.

 

Eth passat dia 27 de gèr de 2012, en Institut d’Estudis Ilerdencs, auec lòc ua session sus aspèctes destacables dera politica lingüistica der occitan en Catalonha e Aran. Era session siguec aufrida peth Conselh Generau d’Aran, era Generalitat de Catalonha, era Deputacion de Lhèida e era Universitat de Lhèida. Era taula siguec presidida peth director der Institut d’Estudis Ilerdencs, Sr. Josep Maria Solé Sabaté, qui dèc ues clares referéncies sus era unitat d’accion ara qu'an arribat es quate institucions en matèria de lengua occitana. Eth Conselh Generau i siguec representat peth vicesindic d’Aran, Sr. Loís Carlos Medina, e peth cap de Politica Lingüística Sr. Jusèp Loís Sans.

 

 

 
Era session compdèc damb era participacion dera Càtedra d’Estudis Occitans dera Universitat de Lhèida ena persona deth sòn director Sr. Aitor Carrera que hec ua presentacion dera Càtedra e anoncièc era organizacion d’un Congrès dera Associacion Internacionau d’Estudis Occitans, en Lhèida, er an 2014. Era Generalitat de Catalonha i siguec representada pera directora des Servicis Territoriaus de Cultura en Lhèida, Sra Carme Vidal, que siguec ponenta dera Lei der occitan, aranés en Aran, qu’en sòn parlament se referic ath recors d’inconstitucionalitat qu’a interposat eth Govèrn espanhòl. Ena conferéncia deth Sr. Jusèp Loís Sans se tractèren questions relacionades damb era situacion dera lengua en Occitània, e damb es actors dera sua promocion se concretèren dades sociolingüistiques dera Val d’aran; se heren reflexions sus er encaish e relacion dera lengua referenciau damb era varianta aranesa; se tractèren aspèctes a tier en compde enes relacions occitanocatalanes e sustot enes relacions interregionaus, e se reflexionèc sus eth recors d’inconstitucionalitat. Jusèp Loís Sans metec fòrça atencion en remercar que maugrat era desfavorabla situacion dera lengua pròpia d’Aran peth baish indèx d’emplec abituau (eth mès baish que jamès a auut), ara viu eth moment istoric mès important deth punt d’enguarda dera possibilitat de projectar era Val d’Aran a trauèrs dera sua lengua a nivèl de tota Occitània, de tota Euròpa e de tot eth món. Pendent era session, e profitant era preséncia deth Sr. Jèp de Montoya, president der Institut d’Estudis Aranesi, se heren ues reflexions sus era futura acadèmia dera lengua occitana qu’a d’èster er Institut d’Estudis Aranesi.
 
 
Nheuades fòrça importantes ena Val d’Aran
Deluns, 30 de Gèr de 2012

 

Dempús d’ua dimenjada damb nheuades fòrça importantes, damb 60 cm enes darrères 48 ores, eth maitin d’aué s’a lheuat damb solei e damb vent feble damb còps moderats enes còtes nautes.
 
Eth perilh de lauegi ei de 3 MERCAT.
 
 
ACTUALIZACION D’INFORMACION SUS NHEUADES ENA VAL D’ARAN
 
Aué a prumèra ora deth maitin, eth perilh de lauegi enes zònes dera Recta de Ruda, Entrebancs e eth Cap deth Pòrt ère MERCAT.
 
S’a de tíer en compde qu’era escala de perilh de lauegi enes carretères, non ei era madeisha qu’era de risc de lauegi enes montanhes.
 
Es tècnics deth Cèntre de Prediccion de Lauegi deth Conselh Generau d’Aran, an realizat ua sèrie d’actuacions de desencadenament artificiau controtlat de lauegi, damb resultats positius en Cap deth Pòrt dera Bonaigua, e negatius enes zònes de Ruda e Entrebancs. Dempús d’aguestes actuacions, eth perilh de lauegi locau en aguestes zònes a baishat a MODERAT.
 
Damb aguestes condicions era carretèra deth Pòrt dera Bonaigua se daurirà ath long deth dia, dempús d’auer limpiat era nhèu existenta.
 
S’aué eth grau de perilh ei 3 MERCAT, entà deman dimarts, dia 31 de gèr, serà 2 MODERAT. Entà dimèrcles poderie tornar a pujar a 3 MERCAT, dauant es nheuades previstes.
 
 

 
Segissen a bon ritme es inscripcions entara 33au Edicion dera MARXA Beret
Diuendres, 27 de Gèr de 2012

Es organizadors dera 33au Edicion de la MARXA Beret que se celebrarà eth pròplèu dimenge 5 de hereuèr, mos comuniquen qu’eth nombre de marchadors inscrits a trauèrs d’Internet contunhe a bon ritme.

 

Eth director dera MARXA BERET e conselhèr d’Espòrts deth Conselh Generau d’Aran, Marcos Viló, explicave ager qu’eth nombre d’inscrits via Internet aumente cada dia, sustot per part d’aqueri marchadors que oficializen era sua participacion des der estrangèr, degut ara inclusion enguan dera MARXA Beret en circuït europèu Eurolopett, qu’a desvelhat er interès de marchadors russi, austrians, noruecs e tanben de corredors des Estats Units de Nòrd-America. Totun açò, Viló volèc rebrembar qu’eth periòde d’inscripcions per Internet finalize eth pròplèu dimèrcles, dia 1 de hereuèr.
 
En çò que tanh as trabalhs d’organizacion dera MARXA Beret, es Volontaris d’Aran ja hè dus mesi que trabalhen enes preparatius des tasques que les son encomanades. Es volontaris collaboren damb era organizacion des der an 2007, e son es encargats de premanir es bosses que se balhen as participants enes que s’includís eth dorsau de participacion atau coma eth chip que permet ath finau dera MARXA cronometrar eth temps de cada marchador.
 
Es mès de 70 volontaris s’ocupen, ath delà, deth servici d’avitualhament (aliment solid e liquid) que se da as participants pendent era MARXA, e tanben curbissen es lòcs de pas pendent era carrèra. Era implicacion ena MARXA Beret des volontaris, qu’ei totaument altruïsta, curbís tanben es besonhs der esprint Salomon que s’amie a tèrme eth dia 2 de hereuèr, dissabte, e era atencion as participants ena gessuda e ena arribada dera MARXA Beret.
 
Er estat dera nhèu e es condicions climatologiques en Baqueira Beret, hè a pensar qu’era 33aua Edicion der MARXA Beret, serà ua des mès exitoses des darrèrs ans.
 
Eth Conselh Generau d'Aran aufrís un cors d'Atencion Sociosanitària
Diuendres, 27 de Gèr de 2012

Eth Conselh Generau d’Aran, per miei dera Escòla de Tecnics Esportius dera Val d’Aran (ETEVA), aufrís un cors d’Atencion Sociosanitària deth dia 23 de gèr enquiath mes de junh en er aula dera Residéncia d’avis de Vielha.

 

Eth cors ei dubèrt entà toti es interessadi, non sonque entàs persones que ja an corsat formacion d’atencion sociosanitària, pr’amor qu’er objectiu ei balhar responsa ath sector qu’a de besonh de persones qualificades e coneishedores deth sector, atau coma integrar as joeni laguens deth mercat laborau.
 
Aguest cors comènce damb ua prumèra unitat formativa deth cors que se desvoluparà entre eth 23 de gèr e eth 29 de hereuèr, de 16 a 19 ores. Era formacion contunharà damb autes unitats formatives enes que tanben calerà inscriuer-se. Es alumnes qu’ inicien eth cors auran era prioritat d’inscripcion ena rèsta d’unitats.
 
Un viatge finalizades totes es unitats, que se desvoluparan enquiath mes de junh e pendent eth pròplèu cors escolar en què tanben s’an de realizar es practiques, s’obtierà eth corresponent certificat de professionalitat, encara que se certificarà tanben cadun des unitats formatives enes qu’agen participat.
 
Aguest cors ei gratuït subvencionat peth Servici d’Aucupacion de Catalunya (SOC) e eth Hons Sociau Europèu e ja s’i an inscrit més de 40 persones.
 
Tà mès informacion, se pòt trucar entath 973 64 45 95 o consultar era adreça www.eteva.org.
 
Reünion dera Comission de Patrimòni deth Conselh Generau d'Aran
Diuendres, 27 de Gèr de 2012

Ena darrèra reünion dera Comission de Patrimòni deth Conselh Generau d’Aran e, entre d’auti tèmes, se prepausèc dotar d’illuminacion exteriora era Tor deth Generau Martinhon, actuau sedença deth Musèu dera Val d’Aran. Er edifi ei catalogat coma BCIN (Ben Culturau d’Interès Nacionau). Damb aguesta actuacion non sonque s’artenherà mielhorar era preséncia der edifici, senon que tanben li darà ua mielhor preséncia ath carrèr Major dera ciutat de Vielha.

 

Un aute des aspèctes vinculats a Patrimòni que sigueren tractats ena reünion, hè referéncia ara restitucion dera hièstra gotica de Santa Maria d’Arties, que tanben ei catalogada coma BCIN. En aguest cas se tracte de reconstruïr aguesta hièstra en tot escuélher coma modèl es hièstres gotiques de Salardú e Betren. Damb quaques pèces que se consèrven deth rosseton originau, se harà era reconstruccion entara quau s’a demanat assessorament ath tecnic de Patrimòni dera Generalitat de Catalunya, Xavier Sierra.
 
 

 

Liéger mès...
 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Finau >>

Resultadi 1 - 10 de 174